Cultura
Eivissa sempre ha estat meta,
bressol i abric d'inquietuds artístiques. La seva màgia especial
ha captivat a multitud de pintors, escultors, músics, escriptors,
artesans i tot tipus de persones i personatges amb una visió molt
particular de la vida i la creativitat en aquesta illa de la llum.
Eivissa visqué una particular primavera artística i cultural en
els anys trenta. Gents de tot Europa, alguns fugint de la convulsió
política, es donaren cita en una illa llavors ancorada en el
passat i econòmicament molt assequible. Personatges de
l'avantguarda europea del moment, com Raoul Hausmann o Walter
Benjamin, se sentiren atrets per una illa tolerant, bella i amb
elements com la casa pagesa, l'habitatge tradicional, les característiques
de la qual despertaren l'interès d'arquitectes del moviment
modern com Josep Lluís Sert.
Aquells il·lustres intel·lectuals exerciren de pioners del que
és avui una indústria, però, especialment, feren una aportació
decisiva al cosmopolitisme de l'illa, confirmat des de finals dels
cinquanta amb successives onades d'artistes que acudiren a la
cridada de l'illa i d'un moviment, el hippy, que trobà a Eivissa
un dels referents i encara avui inspira la moda o aporta el seu
esperit a l'artesania del cuiro o la bijuteria.
| Tota aquella
efervescència s'amalgamà en allò que avui
constitueix l'ambient cultural d'Eivissa, obert i
sorprenentment variat. Pintors, escriptors, fotògrafs i
pensadors cerquen refugi en una illa on floreixen les
exposicions de pintura, i el senyor que pren cafè a la
taula del costat pot ser un famós escriptor o un pintor
de renom. |
Tota aquesta amalgama d'inquietuds i arrencades
culturals conformen un estil propi i perfectament
definit que marca i dicta tendències en tots els àmbits
de la cultura. I, sempre sense oblidar les arrels i
influències del seu privilegiat enclavament: el nostre
estimat "Mare Nostrum". |
I recordeu, Eivissa és molt més
del que es veu i poc menys del que deuria sentir tot el món: la màgia
de la pau, la solidaritat i la tolerància.
Ningú se sent estranger en aquesta illa.
Geografia
Una
geografia peculiar i captivadora, un clima suau i una vegetació
mediterrània que combina zones dunars amb boscos de pi i de
savina, unes coníferes que donen personalitat a l´illa.
Però el que sens dubte atreurà més l´atenció del visitant
inquiet és la forma amb la qual els illencs han sabut adaptar-se
a la duresa de l´illa: els murs de pedra, la magnífica
arquitectura tradicional o les figueres convertides en autèntiques
escultures enmig dels camps de l´illa són exemples repetidament
fotografiats.
Dades geogràfiques d´interès:
Superfície: 83,2 Km quadrats.
Litoral: 69 Km.
Altura màxima: 192 metres (La Mola).
Temperatura mitja anual: 18,6 graus centígrads.
Hores de Sol, mitja anual: 2883, 1
Veure
Mapes
Història
La presència
documentada de l'home a les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)
es remunta a l'edat del bronze. El testimoni més rotund d'aquella
època és el sepulcre megalític de Ca na Costa, a Formentera, a
prop de l'actual zona turística des Pujols, datat el 1600 aC; es
tracta d'un magnífic exemple d'arquitectura funerària descobert
l'any 1974, any en què, oficialment, les Pitiüses entraren en la
prehistòria. A falta de vestigis més antics, Eivissa i
Formentera serien pràcticament les úniques illes de la Mediterrània
que romangueren despoblades fins fa quatre mil·lennis.
Amb despoblament intermedi o sense, les Pitiüses reapareixen amb
força en la història al segle VII aC, amb la fundació per part
dels fenicis de la ciutat d'Eivissa; es posen aleshores les bases
de l'època de major esplendor històric d'aquestes illes. A través
de Diodor de Sicília, ens ha arribat el testimoni de Timeu de
Taormina, del segle III aC, en què es parla de les Pitiüses com
illes dels pins, amb ports dignes d'esment i cases admirablement
construïdes, i de la ciutat d'Eivissa com un enclavament
emmurallat.
Quan el visitant inquiet pugi a la part més alta de la vella
ciutat d'Eivissa, Dalt Vila, tindrà consciència de ser en el que
fou el centre d'una ciutat fa ja quasi 2.700 anys. I des d'aquesta
elevació, des de la qual hi ha un magnífic domini visual de les
rutes d'accés marítim, veurà també la vella ciutat dels morts,
la necròpolis del puig des Molins, ubicada en el turó contigu a
aquell que ocupa la ciutat vella.
La del puig des Molins és, amb tota probabilitat, la necròpolis
púnica de major interès en la Mediterrània occidental. En
aquesta s'ubica un museu monogràfic i, sobretot, el visitant té
a la seva disposició un itinerari que li permet penetrar en les
antigues sepultures. A més d'instal·lar-se a la badia d'Eivissa,
els fenicis s'instal·laren a sa Caleta, on pot visitar-se un
antic poblat.
A finals del segle VI aC la ciutat es converteix en una autèntica
urbs de l'època i l'illa es transforma, gràcies a la seva estratègica
situació, en un centre de redistribució de mercaderies. Tan gran
fou l'expansió comercial d'Eivissa que el segle III aC encunyà
la seva pròpia moneda amb la imatge del déu Bes.
La importància d'Eivissa li permeté convertir-se en ciutat
federada amb Roma, la qual cosa feia possible el manteniment d'una
certa autonomia dins de l'Imperi romà, que s'anirà diluint de
forma progressiva. Ja l'any 74 de la nostra era, amb la plena
integració d'Ebusus a Roma, es fa irreversible la desaparició de
les estructures púniques. El segle III, durant el baix imperi, és
un període de clara decadència i només la situació de port
estratègic en les principals rutes del Mediterrani occidental fan
possible els intercanvis comercials. Primer els vàndals, el 455,
i després els bizantins, vuitanta anys després, conquisten les
Balears. Per a Eivissa s'obre un període obscur quant al
coneixement històric. Els primers contactes d'Eivissa amb el món
islàmic estan documentats a començaments del segle VIII, i a
l'any 902 les Balears passen a ser les illes orientals d'Al-Andalus
fins que, ja el 1014, el califa de Dénia es fa amb el control de
les illes. Hi hagué diversos intents de fer-se amb Madine Yebisah,
però fins al 1235 Eivissa i Formentera no foren conquistades per
les tropes catalanoaragoneses.
El visitant trobarà testimoni del període comprès entre la
prehistòria i l'època islàmica en el Museu Arqueològic de Dalt
Vila, a més de completa informació en la seva guia de visita,
obra de Benjamí Costa i Jordi Fernández.
Les tropes catalanoaragoneses, a les ordres de Guillem de Montgrí,
prengueren Eivissa el 8 d'agost de 1235. Aquell dia s'ha convertit
en una data assenyalada, festiva i símbol de l'autogovern de
l'illa, que s'inicià en aquell moment i al qual posaria fi el
Decret de nova planta promulgat per Felip V el 1715, i que suposà
la desaparició de la Universitat, la institució d'autogovern.
La Constitució de 1978 reobrí per a Eivissa la porta a la
institució pròpia de govern. L'Estatut d'Autonomia de 1983
preveu, a més de l'autonomia per al conjunt de les Balears, la
creació de tres Consells insulars: el de Menorca, el de Mallorca
i el d'Eivissa i Formentera.
|
Cultura
